La Veu d'Odiló

Una extraordinária novel·la sobre Odiló: un ésser que, en solitud, cerca la veritable identitat de l'home davant de la divinitat. La Veu d'Odiló és la história d'una recerca singular. Després de l'esmicolament de l'imperi romá, la civilització d'Occident toca fons i arreu no hi ha sinó un paisatge de ruïnes i violéncia. En aquest món  en crisi, un home s'enfila al capdamunt d'una muntanya. Odiló ha bescanviat una existéncia confortable per la soledat sorollosa dels cims. Després de mort Odiló té el privilegi de tornar al món: será ell mateix qui ens narrará la seva vida excepcional, la vida d'algú que cerca dins seu per trobar l'Altre, o que busca l'Altre per trobar-se a  si mateix. Per escoltar una Veu. ¿Es un sant, un boig, un il·luminat,  un heretge, o potser un farsaire Inici de la novel·la «He mort peró he hagut de retornar al món dels vius. El perqué del meu  traspás és un fet banal, sense importáncia, i més en uns temps en qué  la mort ha guanyat el pols a la vida. Peró vet ací que després de morir se m'ha concedit el retorn, i aixó, no cal dir-ho, són altres calces. Res més lluny que considerar-ho un privilegi o una grácia, sinó un pes que cal assumir amb la mansuetud acreditada dels ases de cárrega, o dels ases de colps, que per al cas és el mateix. Aquest retorn suposa, més que res, la meua própia peniténcia. Sóc ací de mala  gana i perqué hi ha vots d'obediéncia que ens lliguen, qui ho havia de dir, dellá la mort, ens estalonen el destí, ens persegueixen com el  llebrer que ensuma el rastre de l'animal fins a donar amb el cau. Hi ha compromisos que no prescriuen mai, ni quan llicenciem el cos, ens alliberem del calabós dels sentits i naveguem en la narcosi d'un son que el pensávem etern, o si més no fins que les fanfárries de l'Apocalipsi clausuraran aquesta anécdota fútil de la Creació.» Ferran Garcia-Oliver Va néixer a Beniopa (la Safor) l'any 1957. Treballa com a professor a la Universitat de Valéncia, tasca que compagina amb la investigació i l'escriptura. Com a historiador ha publicat, entre altres títols, «En la vida d'Ausiás March» (1998) i «La vall de les sis mesquites» (2003). Es autor també dels llibres de narrativa «Oc» (1989), «París particular» (1993) i «Per espaiar la malenconia» (1995).