Mare de Déu, quina escola!. Els mestres contra franco

Raimón Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer de mestre i es dedica a escriure. Ha col·laborat amb les revistes El Mundo de los Pirineos, Viajes National Geographic, Descobrir Cuina i Sápiens, entre d'altres, i amb alguns diaris. H guanyat dos premis de periodisme. Ha estat director de la revista Descobrir Catalunya, cap de redacció d'Infáncia i d'Altaïr. A més d'Els mestres de la República, Els mestres de la República en imatges i Marta Mata, el camí de l'escola, ha publicat Una canÇó de Cap Verd i L'ombra de Venécia, dues novel·les de viatges. També, els llibres Vull una corona! (Premi Crítica Serra d'Or 2005), Pirineu Catalá i el llibre de  viatges el Somni del jaguar. Salomó Marqués (L'Escala, Alt Empordá, 1942) és professor emérit del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Els darrers vint-i-cinc anys ha ensenyat história de l'educació als estudis de Pedagogia i d'Educació Social. Es dedica a investigar sobre l'educació i l'escola a casa nostra, especialment durant les époques republicana i franquista. Ha publicat L'exili dels mestres (1939-1975), L'escola pública durant el franquisme, i també diverses biografies de mestres renovadors editades  a Catalunya i a Méxic. Juntament amb Jordi Font, acaben de publicar Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas (abril 1939-maig 1939). Un homenatge als mestres que van lluitar sota el franquisme per  una educació de qualitat El 1939, amb el final de la guerra comenÇava  un nou sistema educatiu que representava una regressió espectacular respecte l'avanÇada escola de la República. Els mestres republicans que no s'havien exiliat o desaparegut en la guerra van haver d'abandonar l'exercici de la professió o passar dures purgues. Mare de  Déu, quina Escola! Els mestres contra Franco és un exhaustiu repás de  quaranta anys d'exercici de la docéncia; des de les difícils condicions de la postguerra als moviments alliberadors de la transició, un repás a noms propis com els de la pedagoga Marta Mata, l'escola de mestres Rosa Sensat o les primeres escoles catalanistes i progressistes que es van obrir a Barcelona i rodalies.