Maurras catalunya:elements per a un debat

Hi va haver un moment en la cultura catalana, des de finals del segle XIX fins a la desfeta de la guerra, que al jardí de l'Ateneu Barcelonés, a les redaccions dels diaris i setmanaris de Barcelona, a les seus dels partits catalanistes, els noms dels dirigents polítics del partit francés d'extrema dreta, monárquic, provenÇalista i antiromántic Action FranÇaise, sobretot de Charles Maurras i de Léon Daudet, van seduir la major part de la intel·lectualitat catalana: de Santiago Rusiñol a Josep Pla, d'Eugeni d'Ors a Francesc Cambó, de Joan  Estelrich a J. V. Foix, de Josep M. Junoy a Just Cabot, de Sebastiá Gasch a Manuel Brunet, de Pere Coromines a Josep M. López-Picó, de Ramon Rucabado a Josep Farran i Mayoral, d'Enric Jardí a Josep M. de Sagarra, de Carles Cardó a Rossend Llates, de Ferran Soldevila a Joan Crexells, de Carles Sentís a Joan Fuster... Tota la generació noucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme polític, de dretes (peró també el d'esquerres: Antoni Rovira i Virgili), es va interessar, es va veure influït o com a mínim es va sentir interpel·lat per l'ideari de l'Action FranÇaise. Tot el catalanisme polític, tot el regio-nalisme que anys després va adoptar el franquisme de grat o per forÇa, va continuar exalÇant Maurras com si res no hagués passat, com si res no s'hagués trencat. Quina enorme paradoxa, que el catalanisme conservador es modernitzés i reformulés fonamentant-se, en part, en un reaccionari que va derivar cap a un feixisme francés guerracivilista que va negar taxativament, i des del primer moment, qualsevol opció política al nacionalisme catalá. Aquest  volum, amb un desena de ponéncies de destacats especialistes i nombrosa documentació inédita, es proposa fornir noves reflexions sobre la recepció de l'Action FranÇaise a Catalunya, nous elements objectius a un debat que s'estén a molts ámbits, un dels quals és, de tota evidéncia, el literari. Cap voluntat, ni una, d'homenatge. No pot  haver-hi cap dubte sobre aquesta qüestió. Tampoc cap forma de nostálgia ni de revisió, sinó tot al contrari: ¿Com reflexionar-hi ¿Com entendre-ho ¿Quines lliÇons extreure'n